Historia d'una historia.

Sento que ja es hora de partir,
perquè tu no vols retornar a mi,
tornar-me tot el que em vares robar.
Se que els teus llavis no me tornaran a besar
que els teus braços no em tornaran a abraçar
i que tot el que varem compartir no tornarà.

Que les nostres calors no es tornaran alimentar
que els nostres dits no es tornaran a entrellaçar,
que els meus pensaments mai tornaran a ser complets,
que la meva mirada no tornara a brillar,
que la meva veu quedara per sempre mes en silenci,
i que les meves passes mai arribaran al teu destí.

Que si m'obri les venes, la sang no vessarà,
que ja no sento res
i que si em cremo, encara notaré el fred.
Que et necessito aquí com la droga que em fa seguir,
Però tu ja no penses amb mi.

Que si encara t'estimo,
es pq en cara em vessen les llàgrimes.
Que no sé si no entens el llenguatge de l'amor
o soc jo que encara no l'he après.
Que si t'anyor es perquè encara no he embogit.

Que sé que ja no em veus
I quan intento tocar-te les meves mans travessen la teva cara
Que les meves lletres ja no són fluides,
que la meva ma ja no es capaç d'escriure.

I que si per arribar a la llum he de morir,
moriré lluitant per aconseguir els teus ulls...

...Que ara tot s'ha cobert d'una espessa boira,
i baix els meus peus sobri una clariana
i que et veig a tu, allà baix
entre els braços d'una altra,
PLORANT PER MI